24 de desembre del 2015

MAS, CANDIDAT ALTERNATIU O MARÇ?


Ideològicament estic d'acord amb els que no volen a Mas, però crec que és una batalla correcta i legítima escomesa en un moment incorrecte i il·legítim. Il·legítim perquè democràticament el gruix de l'independentisme ha votat per investir a Mas, i incorrecte perquè estratègicament no és el moment adequat per vetar-lo, ni per combatre CDC.

Segons els percentatges del 20D (que tenen una altra lògica, però ens poden orientar), podríem extrapolar que, dels 1.620.973 que van votar JxSí el 27S, un 48,5% (786.172 vots) eren de CDC i un 51,5% (834.801) eren d'ERC. Per tant, com alguns ja estan dient, és Junqueras i no Mas qui hauria de ser el President. Però, a banda que Mas era el candidat explícit i cedir suposaria una humiliació per a ell i per a la moral de molts independentistes, Junqueras sap que els poders econòmics catalans no confiaran en ell, ni en Romeva, ni en ningú altre de CDC, com ho faran amb Mas. Aquests sectors el veuen un home d'estat seriós que farà les coses bé, i això s'ha d'aprofitar. Recordem que Rajoy mirava tranquil cap a una altra banda, fins que CiU es va sumar a l'independentisme. Llavors es van espantar de veritat, perquè volia dir que l'independentisme tenia massa força: la gent, la iniciativa popular, però també el poder, els mitjans de comunicació, i moltes altres palanques que tenen els poderosos. Però CDC i Mas són la pota més dèbil de l'independentisme, perquè a la dreta no li acostumen a agradar les turbulències polítiques i són nous en l'independentisme, i per això des de Madrid han volgut enfonsar-lo. Si el President acabés essent un altre i/o dins de CDC acabessin tombant Mas per haver-los fet minvar en vots, perdríem un actiu cabdal. Per tant, ens interessa mantenir a Mas com el "timoner" perquè el seu ego i sentit èpic l'empenyin a ell i a la seva artilleria a favor del procés.

Imaginem-nos la situació com que estem dins d'un castell hermèticament tancat, governat per un senyor feudal profranquista i la seva cort (PP, PSOE i Cs) i no ens deixen ni sortir ni tan sols plantejar-ho. Havent endegat una iniciativa d'evasió, on la dreta miraculosament s'ha animat a desobeir les ordres del senyor feudal, amb qui té certs lligams, cal fer-li creure a Mas que va bé i que té el comandament de la tropa, perquè segueixi endavant amb nosaltres fins a esbotzar la porta de sortida del castell. Necessitem les seves catapultes, les seves palanques, les seves influències,... per sumar-les a la nostra força bruta, a la nostra determinació i a la nostra intel·ligència popular subversiva. I un cop esbotzada la porta i ja lliures fora del castell, podrem tornar a les nostres posicions i, llavors sí, serà correcte i legítim combatre CDC (cosa que a tenor de la pèrdua progressiva de vots, ens pot ser molt favorable). Això és estratègia: pensar què és el més útil per aconseguir el que busques sense despistar-se en detalls secundaris.

S'entén el 'no a Mas' com una declaració d'intencions en el sentit de no voler mesures neoliberals, però si la conselleria econòmica transitòria està en mans de Junqueras, ja no serà neoliberal, i hem de "pensar en grande": veient com aconseguirem la república i no encallant-nos en un tema formal respecte d'una persona que, a més, apuntala la dreta, de la manera més forta possible, per encarar la desobediència envers Madrid.

Per altra banda, l'argument que Mas no ajuda a eixamplar la base independentista no és molt convincent. És cert que hi ha sectors socials, sobretot d'organitzacions d'esquerres, que poden sentir aversió a Mas per tot el que va fer. Sobretot pel que va retallar en la primera legislatura quan, amb la seva opció de dretes refrendada amb majoria absoluta, va seguir les indicacions de PP i Merkel amb determinació, sense el fre que després ha exercit ERC (tot i que ERC també ha hagut de carregar amb el descrèdit d'haver acompanyat CiU). Però, per aquestes persones que han votat opcions no-independentistes, que Mas no sigui el President, no els farà abraçar en massa la causa independentista. Se sumaran o no a la causa independentista si la veuen finalment com una bona causa: bones polítiques, bones perspectives i, sobretot, un govern a Madrid cada vegada més agressiu contra la nostra societat plural i diversa. Igualment, també serà determinant que, aquests sectors que ara han fet bandera del referèndum, comprovin que la proposta és totalment ignorada i no té cap possibilitat perquè la unitat d'España forma part de l'ADN identitari espanyol. Ni Podemos s'ho planteja seriosament, perquè sempre diu que, amb un govern seu, no voldríem marxar. Però si igualment volguéssim marxar, no ho podrien concebre ni acceptar internament. És llavors quan, al llarg del procés constituent, podem ajuntar-nos tots, convençuts que no hi ha altra sortida i que la sotragada que la independència provocarà, ajudarà als que, com Podemos, volen transformar les mentalitats a España i fer avançar un projecte democràtic i d'esquerres que superi finalment el franquisme enquistat. La possibilitat d'una confederació ibèrica d'estats lliures és molt més versemblant i esperançadora que una neteja i reestructuració interna d'España tal i com és ara.

I hi ha una cosa molt curiosa que estic sentint i que veig que altra gent també. Els processos socials tenen un ritme i tots estàvem molt implicats en el procés independentista. Bé, doncs confio en que, al final, hi haurà un bon acord i un pla de xoc que serà millor que no tenir-lo, però aquest segrest durant tres mesos del procés amb una negociació al voltant de Mas si o no, m'ha expulsat del procés! Tot i ser un gran optimista, he acabat enfadat amb l'aturada, i he deixat de voler-hi pensar. Intento desconnectar, centrar-me en la meva vida i em dic: "Més igual el que passi!". És a dir, que sento que no hi ha un debat social entre tots, sinó que la CUP ha capturat la presa de decisions. I això és molt curiós perquè estic segur que la CUP voldria obrir la política i fer que tothom hi pugui participar, però ha succeït el contrari. I segur que acabem sortint endavant i tornem a animar-nos i, fins i tot, potser ha estat positiu descansar, recuperar forces encara que sigui des del desànim generalitzat, i impedir que la dreta espanyola ens hagi atacat donat que el procés estava en stand-by, però és curiós el segrest del poder de decisió i la desmobilització que s'ha provocat.

I finalment, anar a eleccions podria tenir elements positius i negatius. Positius perquè ens donaria una altra oportunitat de superar el 50%, sobretot ara que hem vist que España no canviarà i que el gruix de la població hi és nacionalista excloent, tret d'una minoria que anirà creixent amb les dècades però no tan de pressa com els companys i companyes d'En Comú Podem desitjarien, perquè suposa canviar mentalitats molt assentades en la població. En noves eleccions, tant JxSí com la CUP s'haurien mantingut fidels als seus presidenciables, uns a Mas i altres al No-Mas, per tant, molts votants independentistes de la CUP marxarien conjunturalment cap a la reedició de JxSí per desencallar el procés, i també la CUP podria rebre alguns votants de CSQEP. El petit inconvenient és que BComú, en subidón, podria recolzar ara una reedició de CSQEP i guanyar molts vots cap a una opció ambigua en termes independentistes.

En definitiva, ens toca esperar a veure què decideix la CUP. Un gran poder, però també una gran responsabilitat, perquè no m'agradaria haver de carregar amb un pes tan feixuc si es perd una oportunitat que semblava tan bona. Em sembla que, si al final s'agafen més al 'no a Mas', que no va ser decidit en cap assemblea, per sobre de la promesa de 'no fer descarrilar el procés', que sí era un compromís en ferm, perquè creuen que podran donar la culpa a Mas per no haver fet un pas al costat, no podré continuar dient allò tan bonic de: "La CUP no falla!".



(Carta 453)

6 comentaris:

  1. Trobo que el teu anàlisi és ben estructurat i té molta lògica, pero hi ha una sèrie d'elements que no comparteixo, justament per la complexitat de la situació general. Per seguir el simil de l'evasió hauriem de tenir en compte també la possibilitat que un cop fora els companys de fuga simplement ens deixin plantats o fins tot ens eliminin (és la història de molts fronts antifeixistes). O també els cabdills de la fuga poden endur-nos cap a un territori on no tenim cap possibilitat de supervivència.
    En canvi estic molt d'acord amb la sensació de que tot ha quedat aturat per culpa de la CUP. És una sensació errònia, ja que els que s'han mogut molt poc de la seva posició són junts pel si, així com és errònia la valoració de les majories (de fet va quedar clar que una majoria de catalans no volia Artur Mas de president), pero conseqüència inevitable d'haver-se deixat atrapar en un terreny, el del procès institucionalitzat, que no és el propi de la CUP, abandonant en canvi el carrer i els plantejament de lluita popular.
    Així les coses no crec que sigui cap drama anar a eleccions anticipades, ja que l'alternativa tampoco assegura cap desenllaç a mig termini.
    Rolando

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, gràcies pel comentari Rolando!

      Sí, si fos una evasió podria passar de tot, però és una metàfora. Volem fer un nou estat en le mateix lloc i hi ha tota la societat mirant què fem, no estarem corrent pel bosc fugint d'una presó... ;)

      JxSi no s'ha mogut, ni té tanta voluntat d'aconseguir la independència (sobretot el sector CDC que com dèiem és la pota dèbil del procés), ni crec que s'havia de moure... Hagués estat un cop per a tots els que confien en el lideratge d'Artur Mas. Tenen majoria abrumadora i no es poden humiliar davant una força que té 5 vegades menys suport. És el sentit que té saber els suports que té cada opció. Altra cosa és que a tu i a mi no ens agradi el Mas i el que representa, però si ho hem de llegir socialment hem de llegir el que ha sortit.

      Per altra banda, això que la majoria de catalans no volia l'Artur Mas de President deu ser cert, però inclou a la gent de Cs, PSC, PP... és normal. Però entre tots els independentistes que van guanyar les eleccions sí es vol majoritàriament a Mas.

      Crec que hem de deixar fer al procés que hi ha en curs (tal i com és, amb la transversalitat de CDC, ERC i CUP) i estar vigilants, tant institucionalment com al carrer.

      Mira, aquest article del Jordi Borràs és brutal:
      http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/12/24/governem-los/

      Elimina
  2. Jordi, estic plenament d'acord en què necessites allunyar-te una mica del frau en que s'ha convertit els cinc anys de procés... tu, jo i molta més gent hem de prendre distància. Lo primer per adonar-nos que Mas i convergència cada dia es recolzada per menys gent (del 2010 a ara han perdut prop d'un 65% del seu suport) degut a la corrupció, les retallades i la submissiò a les politiques de La Caixa, Sanahuja i la dreta europea. Lo segon, que només hi ha dos moviments que darrera la cortina de fum de la independència mantenen la seva força i creixen ERC(que ocupa el centre esquerra) i els actors del 15M: Cup-En comú-podem-Icv i altres que ocupen l'esquerra) i la real tranformació només vindrà per ells.

    Aqui hem de triar: Cdc a Catalunya i Pp a Espanya porta retallades, inmovilisme, corrupció i perdua de drets. ERC i 15M porta esperança, transparència, politiques socials i llibertat.

    Tota la resta són mentides repetides mil cops !!! I perdre el temps en debats que no es porten enlloc, des de fa massa temps...

    Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per pensar en la meva salut mental, Albert. Ets molt amable. De fet estic segur que tots necessitem parar una mica i descansar d'aquest ritme infernal de debat polític que hi ha (cosa que, per altra banda, sempre havíem desitjat quan, fa temps, la vida política era ben buida)...

      Aprofito per dir-te que crec que no valorem prou el fet que la dreta moderada (perquè Unió no ho està) estigui "compromesa" (en la mesura que sigui) amb un viatge cap a Itaca així... Perquè els poders fàctics que representen no estan per turbulències polítiques temeràries que puguin perjudicar els seus negocis... A pocs llocs del món ho poden experimentar i aquí ens hi hem acostumat, però més ens valdria no oblidar-ho.

      Elimina
  3. Crec que feu reflexions importants. El cantó positiu és l'esforç que fa una minoria per recuperar una salut política que hem anat perdent des del 1936. Durant tots aquests anys foscos, la laboriositat de milers de persones ha tingut efecte positiu sobre la nostra vida quotidiana. Però gran part de la Política ha anat farcint de tractaments innobles la nostra societat fins portar-nos a aquest femer. D'entre els tractaments innobles estan els informatius que no són altra cosa que la manera de fernos acceptar la mateixa medicina per via auditiva, ocular, etc. Jo que vaig néixer el 1939 i m' he acostumat a guiarme per la ética, però també per la estètica, defugint les reflexions barroques induïdes pel Poder. És per això que no donaré suport a Mas ni a Convergència que practiquen la mateixa medicina, es presentin com cabra del Cadi o xai de Riudarenes. Quan em diuen que no hi ha altra sortida a la situació aixeco un punt el meu grau d'alerta. Ser pragmàtic no és insistir en la Mala Medicina. Només l'estudien en les Facultats del FMI i al BM: Rodrigo Rato y Figaredo, Dominique Strauss-Kahn, Christine Madeleine Odette Lagarde.
    Roger

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roger... Escolto el que dius amb tot l'interès de qui té molt per aprendre i es troba amb algú que ha viscut molt més que ell...

      Tot i el que dius, segueixo pensant que si ho ajuntem tot en el mateix moment, no podrem amb tants fronts, però tampoc tinc cap garantia (ni molt menys) que CDC pugui anar fins al final del carrer amb nosaltres...

      M'ha encantat lo de que "quan et diuen que no hi ha altra sortida a la situació aixeco un punt el meu grau d'alerta"... Cert que, quan t'adones que han construït un consens al voltant de "there is no alternative" (no hi ha alternativa), mala senyal.

      Gràcies per contribuir Roger!

      Elimina