DIETARI ELECTORAL

Abans, a molts els semblava que les eleccions eren el més apassionant que podia passar en anys... ara és tot el contrari, succeixen tantes coses en aquest país que les eleccions, i més encara les europees, són més aviat el menys emocionant. Però hi són i ens interpel·len d'una manera o una altra. 

Per exemple, tornem a veure l'enèssima campanya del PSC intentant atreure vots amb l'argument de la por a la dreta. Quants anys porten fent el mateix eslògan? Què ve la dreta!, Aturem la dreta!, Aturem Aznar!, Aturem Rajoy!. És un partit d'“esquerres” sense propostes d'esquerres, que no il·lusiona, que va néixer (a l'ampara d'Alemanya i EEUU) per impedir que la veritable esquerra tingués opcions de poder, i que treu partit del bipartidisme intentant fer valer que són un mal menor davant la dreta franquista.

Per sort, van sorgint opcions d'esquerres autèntiques. La gent d'esquerres ens quedàvem desquadrats al visitar l'Amèrica Llatina amb el nostre quadre fòbic anti-eleccions. El nostre pessimisme s'admirava de

veure opcions veritablement d'esquerres que havien arribat al govern i organitzaven la societat de maneres més il·lusionants. I també ho volíem viure, encara que al principi dèiem que, a Europa, era impossible. Però no ho és...

Per això molts no entenem perquè les CUP no s'ha presentat a les europees. Igual com el 2009 vaig pensar que C's cometia un error no presentant-s'hi (tot i que no m'importava, és clar), doncs ara penso que és un error que la CUP no s'hagi presentat (i aquest sí que m'importa). Tenen els seus motius, és clar. Però, per una banda, no “estan presents" en tot el doll d'informació, debats, tertúlies, etc... que es mou en els mitjans de comunicació i que els permetria fer-se conèixer més per a la gent que encara no els coneix prou. I per altra banda han deixat una mica desemparats els votants independentistes i d'esquerra radical. Hi ha algunes altres opcions interessants, tot i que no plenament satisfactòries... En tot cas, tot porta el seu procés i segur que la CUP no deixarà escapar la propera contesa.

També, hem escoltat unes declaracions impressionants de Cañete que encara té la barra de dir que no s'esperava que creessin tant rebombori. ¿Serà perquè donava per fet que el patriarcat és hegemònic i no s'ha adonat que està sent àmpliament qüestionat? No només és que les dones també voten (i els homes feministes) i que per tant aquests comentaris el poden perjudicar, com s'ha dit, sinó que és totalment inadmissible que un polític mostri aquesta manera de pensar. ¿Us imagineu que hagués passat si Cañete hagués dit el mateix però aplicat a una persona amb un altre color de pell deixant caure que tenen menys intel·ligència que els blancs? S'hauria muntat el sant cristo gros! En canvi, l'incident ha quedat com un comentari una mica inadequat, però si demana disculpes, no passa res...

En tot cas, tampoc el contrincant bipartidista demostra molta més sensibilitat: En aquest vídeo encobert del PSC surten dues dones enfadades, però reforçant tots els estereotips: parlen frívolament de política mentre es maquillen, la seva més gran reflexió és que les entabanen i que no els donen el que els prometen, i això no pot ser, elles estan disposades a rebre, però no a no rebre. Trist concepte de la política. Suggereix que és millor que votin a altres homes, menys als del PP. I a sobre diuen “que li donin al PP!” que no és correcte, en comptes d'atrevir-se a dir “que el bombin al PP!” com seria correcte en català, segurament per por a que Fernández Díaz els tanqui a la presó al costat dels del twitter.

 

I per últim, però no menys important, una broma i una convidada. Si està costant tant que aquesta “democràcia” espanyola ens permeti fer “un” referèndum, què esperàvem en convocar un “multi” referèndum? I és que no sorprèn que la Junta Electoral Central intenti prohibir que es celebri el multireferèndum el dia de les eleccions. Ja va intentar, el 2000, prohibir la Consulta per l'Abolició del Deute Extern que vam organitzar coincidint amb les eleccions generals. Però vam desobeir, la vam

fer i va participar-hi un milió de persones a tot l'Estat (mig milió a Catalunya). Per cert, que molta gent d'esquerres deia “aquesta vegada no votaré a les eleccions perquè em sento molt més identificat amb la Consulta i votaré només en ella”, i després Aznar va treure majoria absoluta... Vam tenir-hi algo a veure? Espero no acabar condemnat a l'infern per dolent... 

I ara la convidada: si precisament, per a la majoria, el procés independentista engresca, no per canviar la bandera espanyola per una de catalana, sinó per canviar moltes coses que són impossibles o molt lentes en l'Estat espanyol fill de la dictadura i la transició, llavors precisament volem decidir moltes coses. I per això farem bé d'apuntar que volem organitzar referèndums i altres mecanismes de deliberació col·lectiva per tirar endavant el procés constituent que serà necessari. Per això, organitza una taula o vota en el multireferèndum!

(carta 347) 

Publicat com a mínim a: El Far del Baix Llobregat.